En l'època de Pere Lluís de Borja, primer Duc de Gandia, i la del seu successor, Joan de Borja, II Duc de Gandia, la zona habitada pels moriscos, és a dir el Raval, va ser ocupada per cristians.
A la Vila , a instàncies de la duquessa Maria Enríquez, es va aconseguir que l'església de santa Maria de Gandia fóra elevada a la dignitat de Col·legiata, mitjançant butlla del també Borja, papa Alexandre VI, el 26-10-1499.
Durant el ducat de Joan de Borja, III Duc de Gandia, sent arquebisbe de València el patriarca Joan de Ribera, va haver una reordenació territorial que afectava al món cristià. En aquesta ocasió foren creades noves rectories a partir de la nova Església Col·legiata d'acord amb el nombre de cristians que hi habitaven. És en aquest moment quan naix allò que anys després serà la parròquia de sant Josep del Raval.
En 1521, és de suposar que els agermanats tancarien al culte islàmic la vella mesquita i des d'aleshores es pensaria en utilitzar-la per al culte cristià, ja que en un memorial del Capítol Eclesiàstic datat en 1703, se cita que el 13 de setembre de 1521 hi ha una petició a València per a la creació d'una església al Raval de Gandia.
En el mateix memorial, es diu que el 6 de gener de 1534 en escriptura formalitzada davant el notari Joan Alemany, va tindre lloc la creació d'una església a la moreria , sota el patrocini de santa Isabel. Més tard, sant Josep passaria a ser el titular del nou temple. A més a més afegiré que, en l'esmentat document es diu taxativament “... es posa església en la moreria, que es la Raval i altres llocs agarenos i queda annexa a la Col ·legiata”. I és de suposar que la fabrica d'aquesta església fóra la mesquita.
Per ajudar al Degà de la Col ·legiata, president del Capítol Col·legial, en la cura d'ànimes, hi havia tres Vicaris, un dels quals atenia el servei religiós de l'església de Sant Josep.
En 1535, amb la remodelació parroquial duta a terme pel mateix arquebisbe, quedaren annexionades a la recent erigida església del Raval, l'Alqueria de Martorell, Morera i Benieto. Posteriorment, Morera i Benieto van ser segregats del Raval i van ser annexionats a la parròquia d'Almoines. El veïnat de l'Alqueria, acudia a l'església de sant Josep. Els seus rectors estaven obligats a assistir a les processons generals de Gandia amb les seues insígnies.
El 8 de gener de 1543 va morir a Gandia, el III Duc Joan de Borja i Enríquez. Va ser aleshores quan Francesc de Borja y Aragó, va deixar el càrrec de virrei de Catalunya i des de Barcelona va vindre a Gandia per a governar els seus Estats des de 1543-1550.
En 1554, hagueren de fer-se reformes en aquesta església. En què consistiren les reformes? No se sap. Tal vegada s'enderrocaria la primitiva fàbrica de la mesquita i se'n reedificaria una altra en el seu lloc, per fer-la més gran i espaiosa, però sense ser massa gran, perquè, en les darreries del s. XVI, encara se li donava el nom d'ermita.
L'església de Sant Josep té des de 1694 una butla per a poder-hi custodiar el viàtic.
A l'arxiu col·legial, existeix un llibre de comptes corresponent a l'any 1562, en el qual apareix com a nova església l'antiga mesquita de la moreria a Gandia.
La fabrica d'aquesta primitiva església de Sant Josep es podria datar entre els segles XVII i XVIII i la seua torre del campanar es va començar a construir al voltant de 1774 i va ser acabada a principis del s. XIX.
La importància de la parròquia de sant Josep ens ve donada pels registres de batejos del segle XVIII, que encara es conserven.
En 1733 s'assigna un vicari perquè a tenga personalment el servei religiós de l'església i aquest vicari era nomenat pel duc, però l'havia de triar entre els capellans hàbils del Raval, en cas d'existir-ne.
En el segle XIX, quatre són les esglésies que centraven la vida religiosa de Gandia: la col·legial de santa Maria, l'exconvent de sant Roc, santa Clara i sant Josep del Raval. Fins l'any 1922, l'església de sant Josep tenia annexades l'Alqueria de Martorell, Marxuquera i el Grau.
Durant la persecució religiosa del 1936, fou incendiada i varen derruir part de l'església, sent rector En Jaume Carbonell, que va ser màrtir i està en procés de beatificació; acabada la guerra l'església va ser enderrocada. T an sols quedà en peu la torre-campanar.
Els Vicaris des de 1733 fins a la guerra civil de 1936 foren els següents:
VICARIS DEL RAVAL |
ANYS |
VICARIS DEL RAVAL |
ANYS |
| D. Francisco Sala (interino) |
1733 a1738 |
D. Vicente Catalá |
1825 a 1826 |
| D. José Nadal |
1738 a 1763 |
D. José Ferrer |
1826 a 1832 |
| D. José Sentis |
1763 a 1768 |
D. José Estevan Forés |
1832 a 1833 |
| D. Ignacio Roses |
1768 a 1778 |
D. Joaquín Galiana |
1833 a 1855 |
| D. Francisco Javier Marcos |
1778 a 1790 |
P. Fray Cirilo Muñoz |
1855 a 1874 |
| D. Domingo Todo |
1790 a 1794 |
D. José Peyró Mengual |
1874 a 1878 |
| D. Manuel Tormo |
1794 a 1797 |
D. José Blasco Vial |
1878 a 1895 |
| D. José Fons |
1797 a 1802 |
D. Pascual Alandete Chaveli |
1895 a 1907 |
| D. Antonio Martí |
1802 a 1806 |
D. Alfredo Sais Soler |
1907 a 1911 |
| D. José Reyes |
1806 a 1810 |
D. Vicente Molina Ferriols |
1911 a 1916 |
| D. Juan Bta. de Vargas |
1810 a 1816 |
D. José Pons Pons |
1916 a 1918 |
| D. Miguel Calabuig |
1816 a 1817 |
D. Vicente Aparisi Oltra |
1918 a 1919 |
| D. Mariano Bisbal |
1817 a 1820 |
D. Alfredo Cortell Rives |
1919 a 1921 |
| D. Ramón Soler |
1820 a 1823 |
D. Vicente Martí Palanca |
1921 a 1924 |
| Pº. Fray Blas Mas (interino) |
1823 a 1825 |
D. Jaime Carbonell Plan, muerto 5/10/36 después de un juicio |
1924 a 1936 |
Entre 1954 i 1955 va ser edificat l'actual temple separant-lo de la seua torre-campanar per a obrir el carrer de Benedicte XV i que no va ser acabat amb la seua totalitat.
En 1954 l'església de Sant Josep del Raval s'eleva de vicaria a parròquia i després de la creació com a parròquia independent en 1954 passen a ser retors de la mateixa els següents:
RECTORS DEL RAVAL |
ANYS |
| D. Vicente Pascual |
1954 a 1961 |
| D. Alfredo Bono Montaud |
1961 a 1991 |
| D. Antonio Puchades Ferragud |
1991 a 2000 |
| D. Priscilio Ruíz Picazo |
2000 hasta la actualitat |
A l'any 2001 es reprengueren les obres d'acabament i restauració de l'edifici de l'església, que actualment es troben per a finalitzar.
[Tornar]