Els orígens de l'actual Germandat es remunten a 1951. Com altres Confraries que havien suspès activitats en 1933 i es trobaven en període de reorganització, també esta decideix participar en la processó del Divendres Sant, i ho fa -igual que aquelles- en condicions molt precàries: simpatitzants del vell Pas de l'Ecce Homo, sense uniformar i en reduït nombre, desfilen amb la imatge de l'Ecciamet.

L'any següent es refeia la Germandat. El 12 d'abril d'aquest any de 1952 es reunia una Junta Directiva provisional, presidida per En Vicente Gimeno Esteve, vertader impulsor de la nova Confraria, que quedaria circumscrita al barri del Raval i que fixava la seua seu canònica en l'església de Sant Josep -enderrocada i en ruïnes després de la guerra-, raó per la qual es recorre provisionalment a la del Beat. El 27 de juny es reuneix la nova Junta Directiva, integrada en els seus càrrecs principals per membres del cos jurídic acreditat a Gandia, que adopta, entre altres acords, l'encàrrec del corresponent Pas, a l'escultor Vicente GERIQUE CHUST, de Pego (Alacant).

El 10 de gener de 1953 les autoritats eclesiàstiques aproven els Estatuts, encara que serien modificats en 1977, amb posterior renovació en 1990. En la Setmana Santa de 1953 s'estrena uniformitat i el Pas, prèvia solemne benedicció, sent portat a coll durant els tres primers anys ja que les seues grans dimensions i el seu enorme pes obliguen a portar-lo sobre un carro de matxos; per a posteriorment en 1960 situar-lo damunt d'un xassís de camió.

Des de 1981 és el Local Museu de Setmana Santa la seu definitiva del Pas.

En 1982 la Germandat es restaura amb saba nova i projectes nous que propicien innovacions importants, com l'entrada de dones en la Germandat, el canvi de cirials, la recuperació de l'Ecciamet (desaparegut des de 1952) al març de 1984, la realització d'un estendard en 1987 dissenyat íntegrament per la germandat i donat per la família Gimeno-Sendra, la reforma de la vesta (1987) o l'arbitratge de mesures disciplinàries en les processons.

En la Setmana Santa de 1988 s'instaura una nova processó amb caràcter penitencial en la nit del Dimarts Sant, pels carrers vells i estrets del barri del Raval de la ciutat.

En 1991 es recuperen també les antigues festes que el Raval, dedicava a l'Ecce Homo. I en 1993 es crea la Banda de Tambors i Cornetes, anomenada Ecce Homo, que és amb la que desfila la germandat des de llavors.

Ficats en el segle XXI, la germandat inicia esta centúria amb la il·lusió de celebrar l'any 2002 la fundació (s. XIX) i refundació (s. XX) de la mateixa i l'any següent s'inicia per fi la restauració del Tron-Anda i Imatgeria i d'aquesta manera celebrar en el 2003 el cinquantenari del pas.

Actualment s'està treballant en la preparació de l'edició d'un llibre que relate la història i identitat de la germandat que es va iniciar des d'aquella meitat del segle XIX.