|
El Santíssim Ecce Homo és una confraria amb fonda arrelem a la ciutat, amb devoció confirmada ja en el passat segle. Cròniques de la major solvència donen com fet provat la popular devoció a l'Ecce Homo en el barri del Raval de Gandia, allà per les últimes dècades del segle XIX.
Encara hui una fornícula de taulellets proclama en el carrer de l'Algepseria la veracitat de tals testimonis.
La veneració de l'Ecce Homo és antiguíssima a Gandia i compta amb antecedents iconogràfics almenys des del segle XV. Ara bé, esta devoció, confirmada també en altres localitats no molt distants de Gandia (Alberic, Bèlgida, Benimeli, Olleria, Pego, Xàtiva....), guarda relació directa amb una altra paral·lela: la de la Preciossísima Sang de Crist, devoció difosa en el segle XVI pel «Beat Patriarca» (Sant Joan de Ribera) a fi d'atraure als moriscos a la Fe cristiana.
La imatge que materialitzava esta devoció en el Raval era un xico teta icona, conegut popularment com Ecciamo i també com Ecciamet, que despertava gran veneració entre els llauradors (llauradors) del carrer de l'Algepseria ( antic carrer de la Parra), i que suscitava animades festes anuals durant el mes d'agost. Aquest fervor popular es canalitzaria primer per mitjà d'una Comissió de Festes que derivaria més tard en piadosa associació, de manera que entre 1873 i 1880 es constitueix ja una Confraria de l'Ecce Homo, integrada per aquells llauradors i també per membres de l'estament jurídic, antics alumnes -majoritàriament- de les Escoles Pies, que trobaven en el juí que Pilat fa a Jesús una advocació lògica per al seu gremi.
La Confraria va haver de tindre com a imatge titular la de l'Ecce Homo que es guardava en l'església de les Escoles Pies i que quedaria destruïda en 1936.
|