El Pas del Santíssim Ecce Homo, obra de l'escultor Vicente Gerique Chust , data dels anys 1952-53 i va ser adquirit per un import de 100.000 ptes. Està constituït per un grup de quatre figures (de 160 cm. d'alçària): Jesús, Pilat, un centurió i un esclau.

A primera vista queda ja de manifest l'intent jerarquitzador. Jesús ocupa el lloc central de l'escena. Apareix de peu, mal cobert per una túnica blanca, la que per a burla i mofa li va posar Herodes; nu el tors, coronat d'espines, amb una canya per ceptre en les mans. Respon, per tant, a una tipologia convencional que aglutina temes com «Jesús davant de Pilat», «Pilat mostra a Jesús», «la Sentència», «el Judici», ...

En un angle del primer pla un centurió, abillat amb la típica indumentària militar romana, la thoracata , (pitet i cuirassa) i el casc, representant sens dubte l'autoritat de Roma, usurpa protagonisme a Pilat, la figura - sedent del qual - tanca el pla posterior i actualitza el llavatori de mans que relaten els Evangelis: acaba desentenent-se de tota responsabilitat en el judici a Jesús: «Innocent sóc jo de la sang d'aquest just» (Mat., 27, 24).

Esta jerarquització dispositiva acaba en la figura de l'esclau -negre- que, de gatzoneta, sosté safa i tovalla perquè Pilat llave i eixugue la seua covardia.

Una atmosfera de realisme impregna l'escena. L'escultor va saber captar la impressió de momentaneidad , i al mateix temps el detallisme .

Gran importància cobra en el conjunt l' expressivitat: Crist apareix davant del públic ple d'humanitat, seré, resignat, conscient que res pot esperar d'un pretor pusil·lànime. Per la seua banda Pilat és la indecisió feta talla: irresolut i perplex, timorat i apocat. Diferent és el paper que compleix la figura del centurió, un poc desproporcionada en escarafalls i gestos i - per descomptat - inventada. En aquest punt coincideixen els quatre evangelistes: és Pilat qui presenta Crist davant de la turbamulta i pronuncia el «Ecce Homo»; és Pilat el que increpa al populatxo demanant que li aclarisquen el suposat delicte; és Pilat el que - en la seua indecisió - invita que se li jutge d'acord amb les lleis del poble jueu i el que confessa que no troba cap delicte en Jesús. Va voler plasmar l'autor esta pusil·lànimitat pretoriana en eixe Centurió, personatge-fantotxe que li suplanta?

També en el Tron - Camina s'aprecia una certa sensibilitat jeraquitzadora: Es tracta d'una plataforma rectangular de 2'70 x 3'70 mts., al voltant de la qual - i a manera de podi corregut - es disposen en alt relleu les talles - acurades, menudes, vives - dels dotze apòstols. Apareixen dempeus, individualitzades, ocupant l'espai que delimita cadascuna de les arquejades, i són de meritòria factura.
Els quatre cantons vénen presidides per les figures dels quatre evangelistes, en posició sedent, són de majors dimensions que les primeres i fan ostensibles els seus corresponents símbols: l'àngel, el bou, el lleó i l'àguila.
Ocupen el centre de cada lateral quatre belles carteles representatives de temes de la Passió.

[Tornar]