Amb més sort que el corresponent Pas de l'Ecce-Homo que l'antiga Confraria guardava en l'església de les Escoles Pies, l'Ecciamet aconsegueix sobreviure al col·lapse iconoclasta de la contesa civil de 1936, i això gràcies a què, precisament per temor de la seua destrucció, va ser curosament tapiada en una casa del ja referit Carrer de l'Algepseria , propietat (de la família Lucio). No falten testimonis sobre l'alt grau de veneració que es tènia en la Raval a aquesta imatge de l'Ecciamo o Ecciamet , que es traslladava de casa a casa, en torns convinguts, i que girava visita als malalts greus, perquè es tènia entre el poble com miraculosa.

Recuperada del seu amagatall una vegada passada la tempestat bèl·lica, va tornar a perdre's la seua pista cap a 1952, per a ser recuperada de nou al març de 1984. L'Ecciamet és propietat del veïnat del carrer Algepseria i es troba dipositada en l'església parroquial de Sant Josep.

Es tracta d'una xicoteta talla, d'1 m. D'alçària, d'autor i orígens desconeguts. La pietat popular ha cobert la seua nuesa amb roja capa, en or. No és, no obstant això, imatge de vestir; és una talla exempta, policromada. Presenta Jesús de peu, lligat, subjectant una llarga canya, superior en altura al cos. Tota la superfície corporal acusa un bon tractament. El rostre resulta un poc fred i inexpressiu. Un cert toc d'idealització li impedeix exterioritzar sentiments o estats d'ànim. Constitueix, amb tot, una peça curiosa dins de l'estatuària processional de la Setmana Santa gandienca.