Fa ara 25 anys que la Germandat del Santíssim Ecce Homo va aconseguir que la vella imatge de l'Ecciamet tornara al culte dels seus fidels, al barri del Raval de Gandia. Durant l'exercici setmana santer 2009, l a germandat ha celebrat les noces d'argent del retrobament d'una devoció que mai s'havia perdut.

D'aquesta menuda imatge de l'Ecce Homo, venerada en el barri del Raval i coneguda popularment com l'Ecciamet, l'Eccehomet o l'Ecciamo, no és gens fàcil parlar del seu origen doncs, les dades que ens han arribat d'ella són poques i la recerca per trobar-ne és molt costosa, però hi ha ocasions en què s'obtenen fruits i n'apareix alguna. La recerca ens ha portat a acudir a l'arxiu de l'Ajuntament i, revisant les publicacions més antigues, s'han trobat dades importants relacionades amb les festes pels anys 1880. Al Setmanari "El Litoral" de 17 de juliol de 1881, de 16 de juliol i 3 de setembre de 1882 i al S etmanari "Revista de Gandia" de 20 de juliol de 1901 núm. 6 es troben referències de les festes que el barri del Raval celebrava en honor de l'Ecce Homo sent la imatge titular l'Ecciamet.

També a la Revista Passio de 1952 que edita la Junta Major de Germandats de Setmana Santa es troba un article d'En Vicent Gurrea i Crespo en el qual descriu les festes que, abans de la guerra civil espanyola, es celebraven al Raval amb aquesta imatge menuda.

Aquesta imatge es va salvar durant la contesa civil perquè va ser emparedada en un falç tabic, dins d'una caixa i després en un bagul, en una casa del carrer Algepseria propietat de la família Lucio. Acabada la guerra, les festes es reprengueren i desaparegueren definitivament a principis de la dècada dels cinquanta del darrer segle. La família Lucio tornà a guardar i conservar en sa casa a l'Ecciamet.

El nostre lligam amb aquesta xicoteta imatge començaren en 1951, quan un grup de veïns del Raval, decidiren participar en la processó del Divendres Sant com a Germandat del Santíssim Ecce Homo, desapareguda com altres en la contesa civil, amb la imatge de l'Ecciamet finalment, s'aconsegueix a l'any següent refundar la confraria.

Es té constància, en un acta de la germandat, d'un acord l'1 d'abril de 1975 que estableix la forma de com la germandat hauria de recuperar i celebrar les festes del seu titular el dia 1 de juliol del mateix any; aquesta decisió no es va dur a terme per raons que no s'han pogut esbrinar.

La imatge va tornar a ser venerada a l'església de Sant Josep a la meitat de la dècada dels vuitanta, en l'any 1984, després que la Germandat realitzara les gestions oportunes amb la família Lucio. A la Setmana Santa de dit any va desfilar amb la germandat a les seues processons.

El rector de la parròquia de Sant Josep i consiliari de la germandat d'aleshores, N'Alfredo Bono i Montagud, va fer una crida a tot els veïns i veïnes per tal d'acompanyar a la imatge en la seua primera eixida mitjançant aquesta carta que ara transcrivim:

PARRÒQUIA DE SAN JOSEP

GANDIA

A TOTS ELS VEÏNS DE L'ANTIC CARRER DE L'“ECCE HOMO”

Benvolguts amics,

És per a mi una alegria, i crec que per a tots vosaltres, la notícia que van vindre a donar-me els responsables de la GERMANDAT DE L'ECCE HOMO, vinculada tradicionalment a la Parròquia de Sant Josep de Gandia. Era el seu propòsit ajudar a renovar la devoció popular de l'ECCE HOMO.

QUÈ FAREM?

De moment, hem pensat traure l'antiga imatge de l'ECCE HOMO, que presidia el carrer que duia el seu nom, en PROCESSÓ, el mateix dia que ho fa la GERMANDAT , és a dir, el DIMECRES SANT. En aquesta processó aniran tots els fidels que ho desitgen i tindran l'ordre següent:

1r, els fidels, si pot ser amb ciris; 2n la IMATGE DE L'ECCE HOMO; 3r els penitents amb la seua vestidura tradicional; 4t el pas ECCE HOMO. Després de la processó, la imatge quedarà en la Parròquia dipositària de la mateixa, perquè tots sabem que la imatge és propietat de tots els veïns del carrer que la van pagar per a la seua devoció i que han desitjat que torne a la seua primitiva destinació, cosa que s'aconseguirà amb la cooperació de tots.

Més avant, pensarem entre tots com portar a terme altres actes que ens facen viure més aquest moment de la Passió de Jesús que els nostres avantpassats van veure en el moment que Pilat mostra a Jesús com L'HOME.

Aquesta és una carta per a donar-vos aquesta alegre notícia i per a convidar-vos a tots els que avui viviu en aquest carrer, a tots aquells que antigament van viure en ell, i a tots els feligresos de la Parròquia de Sant Josep, perquè s'unisquen a la processó de l'ECCE HOMO el dia de DIMECRES SANT.

Tot esperant que el Dimecres Sant tots estigueu en la processó de l'ECCE HOMO, vos saluda cordialment.

Alfredo Bono, rector.

Quatre anys després, 1988, la germandat va acordar crear una processó penitencial que seria presidida per l'Eccehomet i a la setmana santa de 1988 i concretament al Dimarts Sant, va tindre lloc el primer Via Crucis Penitencial en el que a més de processonar el germans i germanes, també ho podrien fer tots els devots d'aquesta imatge.

A l'any 1991, la junta directiva de la germandat arreplegà l'acord de la Junta de Govern de la Germandat de l'1 d'abril de 1975 i comença a treballar perquè ressorgiren les festes, que és celebraven antigament al carrer Algepseria, al barri del Raval, aconseguint el seu propòsit al mes de setembre.

L'ànsia de recuperació i conservació del nostre patrimoni va dur a la germandat a promoure un moviment en tot el barri del Raval, per a dur endavant una meta lloable, la de la restauració de l'Ecciamet, la qual va fructificar i va ser efectuada a la Facultat de Belles Arts de la Universitat Politècnica de València, al Departament de Conservació i Restauració de Béns Culturals. Aquest departament, una vegada acabada la restauració, realitzà una descripció tècnica de l'obra i, malgrat de ser d'autor desconegut la dataren al segle XVIII.

A l'informe, la descriuen com una talla de fusta, damunt d'una peanya també del mateix material; que fou tallada en un sol bloc de fusta sense juntes com s'aprecià en l'examen de raigs X, exceptuant la peanya que és una peça apart però tractada de forma similar a la figura. La figura es troba policromada íntegrament amb la tècnica a l'oli però damunt d'una preparació de color blanc i la pel·lícula pictòrica està tractada per mitjà de veladures. En la peanya, damunt de la preparació blanca, hi ha una pel·lícula pictòrica de marbrejat i una franja de daurat a l'aigua amb bol ataronjat i or fi, on damunt quedaven restes d'una policromia verda formant cercles.

La talla la descriuen com de bona qualitat, de proporcions anatòmiques correctes i que té detalls que reflecteixen el bon treball de l'artista, com són les seues mans i l'expressió del rostre.

Segons, Na María Consuelo Cortell no és una imatge de vestir, no obstant això, la pietat popular ha cobert la seua nuesa amb una capa roja. És una talla exempta, policromada, i presenta a Jesús dempeus lligat de mans, subjectant una llarga canya, superior en altura al cos. Tota la superfície corporal acusa un bon tractament. El rostre resulta una mica fred i inexpressiu. Un cert toc d'idealització li impedeix exterioritzar sentiments o estats d'ànim.

La germandat va celebrar durant la setmana santa del 2009 els 25 anys de retornar la imatge de l'Ecciamet al cult dels seus fidels a l'església de Sant Josep del Raval i les noces d'argent de processonar amb la germandat. Per la qual cosa va organitzar una sèrie d'actes tant religiosos com culturals, entre els es trobaven xerrades, una exposició i la cloenda.

Les xerrades foren cinc, de les quals tres foren de temàtica religiosa donades al saló d'actes de l'església de Sant Josep i dos culturals realitzades a la Casa de Cultura Marqués González de Quirós. Les mateixes foren impartides per conferenciants experts en cada matèria i de renom, que a continuació relacionem:

Religioses:

•  “La relació de les germandats en l'àmbit parroquial ”, a càrrec de Mossén En Miguel Payà Andrés, Canonge de la Catedral de València i Doctor en Sagrada Teologia.

•  “La necessitat dels sagraments en la vida d'un confrare” , a càrrec de Mossén N'Emilio Aliaga Girbés, Canonge de la Catedral de València i Doctor en Sagrada Teologia.

•  “Heus Ací a l'Home” , a càrrec d'En Josep Martínez Rondan, sacerdot i amb estudis de teologia i aficionat a la història.

Culturals:

•  “La iconografia de l´Ecce Homo en l´Art” , a càrrec de Mossén En Vicent Montesinos Gimeno, Membre de la Comissió de Patrimoni del Arquebisbat de València i Llicenciat en Història de l´Art.

•  “ Religiositat popular en la història en Gandia” , a càrrec d'En Vicent Pellicer Rocher, Llicenciat en Història de l'Art.

Quant a l'Exposició a la sala Espai d'Art, va tindre lloc d es del 21 de març al 3 d'abril, i la qual se presentaren a més de la imatge de l'Ecciamet, les imatges dels Ecce Homos així com també les capes que lluïxen cadascuna d'elles, de poblacions veïnes com Bellreguard, Almoines, Ador, Benidoleig i Alberic.

L'exposició a més constava d'una sèrie de fotografies totes referides a l'Ecciamet del Raval, còpies del llibre d'actes de la germandat on es fa referència a la recuperació de la imatge o a la seua restauració, els cartells que han anunciat el Via Crucis Penitencial del Dimarts Sant i llibres on es fa referència a la imatge.

També la Confraria del Stm. Ecce Homo de Pego, aportava material a l'exposició com un tapis de 3 x 2 m amb la imatge de l'Ecce Homo de dita població i 2 quadres. El retor de la població de d'Ador, En Vicent Sarrió, a més de la imatge, ens va aportar dos quadres d'Ecce Homo; un era una pintura sobre metall de procedència sud-americana de finals de s. XIX i l'altre una litografia sobre cartó de la mitjania del s. XX.

I del Convent de les Clarisses de Gandia, un oli sobre llenç del s. XVII, El Crist dels Improperis; un quadre de l'Ecce Homo, oli sobre llenç, còpia anònima del s. XIX i un cap de cera d'un Ecce Homo del s. XVII.

Com a cloenda d'aquestes celebracions, el Dimarts Sant es va oficiar una Eucaristia, acompanyada per la coral polifònica de Corea, presidida pel Vicari Episcopal En Juan José Llorens Llorens i concelebrada pel consiliari de la germandat En Priscilio Ruiz Picazo i pel retor de la parròquia d'Ador En Vicent Sarrio. L'altar estava presidit per tots els Ecce Homos que havien estat a l'exposició.

Al finalitzar l'eucaristia, va tindre lloc la imposició de la corona d'espines, del ceptre mitjançant la canya i el mantell a la imatge de l'Ecciamet, donant començament el Via Crucis Penitencial, on enguany la nostra imatge anava acompanyada per totes les demés. En eixir de l'església, davant la porta i amb totes les imatges formades, es va representar l'acte on Pilat presenta a Jesús com l'Ecce Homo, per a continuar amb la celebració del Via Crucis Penitencial pels carrers del barri .

El Via Crucis Penitencial tingué acompanyament musical a càrrec dels Tabaleters i Dolçainers de la Safor , que interpretaren els “Ministrils de Gandia” inclosos en el Cançoner de Gandia, que han configurat un repertori de música religiosa de l'edat mitjana i el renaixement, amb o bres d'autors valencians com Lluís del Milà (1500-1561).

[Tornar]